dimarts, 7 de gener del 2014

En una sola persona, sigui qui sigui

La sexualitat és complicada. Vés que no sigui el més complicat que tenim els humans. Aquesta barreja d'impulsos, d'impaciències, de confusions, de persistències i d'identitats.

Tot això, en una sola persona. En una sola persona.


Suposem que això és el que John Irving pretenia palesar en el seu llibre. Una epopeia de la sexualitat. La doble feinada d'identificar-se com a bisexual; amb un futimer de precedents familiars ocults, latents i motivadors d'escàndols; les múltiples relacions no sempre compatibles; una doble evolució; l'aparició del SIDA; la revisió en clau sexual de totes les amistats i enemistats de la infantesa, de la joventud...

En castellà el títol del llibre ha estat traduït com Personas como yo. El títol original és In one person. La imatge de fons és comuna a la major part de les edicions. 


No sé si és una novel·la autobiogràfica. Ho sembla, per la força que té en els detalls de tot el que explica. Però l'Irving sempre m'ha resultat versemblant, sigui frígid o pentasexual. Tant li fa si és autobiogràfica o no. També podria dir que és una autobiografia ni oficial ni autoritzada. 

La novel·la té altres potències: el món del teatre (Shakespeare, Ibsen), l'ambient de lluita esportiva en un institut de províncies, els via crucis hospitalaris, la idea recurrent del suïcidi, la manera d'envellir de tothom, els viatges per l'Europa suposadament permissiva abans de la caiguda del Mur...


Només puc reconèixer una decepció: el final, les darreres deu pàgines, l'últim personatge.