Alice Munro m’ha arribat amb aquesta doble
targeta de presentació d’haver estat guardonada amb el Nobel de Literatura del
2013 i el tòpic de ser una mestressa de casa que es dedica a escriure contes en
el seu temps lliure.
El que m’he
llegit és Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni. Nou contes que són veritables
novel·les curtes. Un llibre del 2001 (Hateship,
Friendship, Courtship, Loveship, Marriage). Històries aparentment simples, aparentment
irrellevants, carregades d’un laboriós optimisme, impredictible, i fornides de
metàfores tan contundents com domèstiques. Sempre situades a Ontàrio, el seu
lloc de residència i que deu ser el que coneix a fons. I a fe que a alguns dels
seus personatges els ha hagut de conèixer (o inventar-los) a fons, perquè quan
comencen a aparèixer en els contes, ja són figures consolidades.
Segur que
sí, que se n’ha de saber molt per poder fer això, i com qui no pot evitar-ho.
És un dels
tres llibres traduïts al català per la Dolors Udina. Ara em dono un temps per
anar avançant el piló que se m’acumula i segurament després n’entomaré un
altre. Hi haurà temps. Potser quan es tradueixi algun llibre d’aquests “relats
enllaçats” que prometen tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada