dimecres, 1 de gener del 2014

Cançons de sal i pebre


L’enginy i la capacitat de sorprendre són bases habituals d’en Sergi Pàmies. En els contes pot fer parada d’aquestes habilitats. Aquí  a les Cançons d'amor i de pluja, també hi són.


Però hi ha alguna cosa inesperada dins de l’inesperat, embrions de contes que han quedat tal qual, alguna història absolutament autobiogràfica sense cap parament artificiós.


Al cap i a la fi, un catàleg espars, en què alguns articles tenen relació amb altres articles d’altres pàgines o potser d’altres catàlegs, però cadascun d’ells amb prou entitat per suggerir o arrencar un somriure o deixar-te amb les ganes d’una continuació.


Difícil de triar un entre els altres. Era un llibre recomanat dels que no et fan desconfiar de qui te’l recomanava.

2 comentaris:

PS ha dit...


Ahir a la nit, quan vaig entrar i vaig veure que parlaves del llibre vaig recordar que en tenia un bon tros llegit però l' havia hagut de deixar per altres imperatius llibrescos. El guardava encara a la tauleta de nit, així que quan vaig anar a dormir m' hi vaig reenganxar, ara que vaig més desfogada.
I sí, és un bon llibre, tens raó quan dius que alguns contes et deixen amb les ganes d' una continuació tot i que sàpigues que els acaba just en aquell punt idoni. Escriure contes - bons- no és gens fàcil, cada dia ho tinc més clar.
Gràcies aquest feliç recordatori.

Et desitjo molt bon any Càndid, a tu i a tota la família. Com sempre, sou molt guapos tots.

Càndid ha dit...

De res.
Ho he fet expressament.

Gràcies pels bons desitjos i, sobretot, Bon Any!!!