L'endívia és molt popular a França. Segur que les heu menjat amb formatge rocafort o amb mostassa, també afrancesats. A ca nostra és de més recent introducció. De fet hi ha llocs que se la coneix com a endívia comuna o endívia francesa o belga.
És de la mateixa espècie que l'escarola, amb qui compartim amanides des de fa més temps. Les dues provenen de la xicòria.
Si parlem de l'endívia i del calendari republicà francès tenim un problema seriós. Segons algunes contalles en teoria ben fonamentades l'endívia va ser "descoberta" per un pagès de Brussel·les pels volts de 1850, o sigui, molt després de la Revolució. En concret va descobrir que arrels abandonades de xicòria treien uns brots groguencs que tenien un gust interessant.
Si això és cert, el dia d'avui estaria dedicat a l'escarola, malgrat el nom francès: endive.
2 comentaris:
No hi ha qui els entengui!
El cert és però, que sigui endívia o sigui escarola, el puntet amarg ( molt poc, eh, sinó malament)combina bé a les amanides.211
Un servidor (serà perquè l'endívia li recorda la calvície i l'escarola, en canvi, li recorda quan tenia cabell) segueix fidel a la segona.
Publica un comentari a l'entrada