diumenge, 17 de novembre de 2013

Dia de la Guixera o Havia de Passar

Trieu el títol del missatge.
Exacte. Era inevitable.
Anava fent dia a dia fins que la cosa s'ha desllorigat. No hi valen excuses, però us diré que la "ciència" hi ha tingut tota la culpa. Encara sóc enmig del tràngol però volia avisar que continuo viu, o això m'agradaria pensar. Bé, tot plegat sona una mica dramàtic i la veritat és que no ho és pas. Deixem-ho.

L'última entrada va ser el dia de l'escaravia. Això vol dir que m'he saltat a la brava:
- el dia dels créixens (amanidaires i farmacològics)
- el dia del malvesc (que floreix tot l'any)
- el dia de la magrana (del malum granatum, o sigui que conté moltes granes)
- el dia del rascle (ara més conegut com esterrossadora)
- el dia dels baccharis (considerades plantes invasores al País Basc)
- el dia de l'atzerola (el nom valencià de la qual dóna cognom al seu pintor més conegut)
- el dia de la rogeta (amb capítol propi a plantes de l'Escala)
- el dia de la taronja (vitamina C ara que comença la fred de debò)
- el dia del faisà (en corren uns quants pels aiguamolls, i que continuïn)
- el dia del festuc (segons ens arriba dels àrabs, o pistatxo, segons ens arriba de grecs i romans)
Fins al dia d'avui, dia de la guixera (o sigui guixera borda o guixó tuberós, per més dades)

La setmana que ve la tinc igual d'atapeïda, però resulta que comença el mes de Frimari, que vol dir de la fred. Vaig a intentar donar la cara. Si veieu que la cosa s'interromp.

I, per acabar, una imatge dels tubèrculs de la guixera borda, abans tan estimada i ara tan ignorada. Com tantes coses a la vida.