Un altre producte amb llarga tradició entre els francesos i amb gairebé gens entre nosaltres.
Surt a la novel·la Gargantua i Pantagruel. Carlemany l'apreciava tant que en va ordenar el conreu.
Segons la Viqui, la seva arrel té un gust a mig camí entre la xirivia i la pastanaga. Trobo que és fàcil d'imaginar. Dolceja. Els castellans en diuen chirivía de azúcar. En temps d'escassetat s'havia fet servir per extreure'n el sucre.
Des del XVIII, el seu conreu ha caigut totalment, fins i tot a França. Sembla que només té un conreu significatiu al país del qual segurament procedeix: la Xina.
Gràcies al calendari anem aixecant la catifa per veure què hi hem anat amagant a sota durant aquests darrers segles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada