dissabte, 2 de novembre de 2013

Dia de les castanyes d'aigua

Atenció: aquesta planta, pel que fa als Països Catalans, només ha estat documentada a l’Empordà.

Són plantes que floten en aigües somes no salinitzades, amb les arrels que se subjecten al fons. Els fruits eren tradicionalment recollits i consumits. Fins a finals del segle XIX van ser un producte de consum popular. Avui en dia ningú no en fa gaire cas, pel que es veu.

Remeno webs i em trobo: “Bulb d’una planta aquàtica ('Eleocharis dulcis') originària del sud de la Xina, amb l’escorça de color fosc (que cal eliminar curosament, per mor dels paràsits), pell marró i polpa blanca, cruixent, sucosa i dolça. Consumida des de fa segles a la Xina, per les virtuts medicinals (la capacitat laxant i la quantitat de potassi) i en diverses formes, es pot saltar amb altres verdures, consumir a làmines, en una amanida, coure amb carn, ja que aguanta bé les coccions, o fer-ne puré. Arriba a les botigues especialitzades pelada, congelada o conservada en aigua, com els margallons i els brots de bambú, una aigua que cal renovar cada dia, quan s’ha obert el pot. Quan es cou amb aigua, cal afegir-hi suc de llimona, perquè no s’ennegreixi.



Aquest text està extret de la mateixa adreça que la imatge. Caldrà tornar a les basses i estanys de l’Empordà amb els ulls ben oberts.