Atenció: aquesta planta, pel que fa als Països Catalans, només ha estat
documentada a l’Empordà.
Són plantes que floten en aigües somes no salinitzades, amb les arrels que
se subjecten al fons. Els fruits eren tradicionalment recollits i consumits.
Fins a finals del segle XIX van ser un producte de consum popular. Avui en dia
ningú no en fa gaire cas, pel que es veu.
Remeno webs i em trobo: “Bulb
d’una planta aquàtica ('Eleocharis dulcis') originària del sud de la Xina, amb
l’escorça de color fosc (que cal eliminar curosament, per mor dels paràsits),
pell marró i polpa blanca, cruixent, sucosa i dolça. Consumida des de fa segles
a la Xina, per les virtuts medicinals (la capacitat laxant i la quantitat de
potassi) i en diverses formes, es pot saltar amb altres verdures, consumir a
làmines, en una amanida, coure amb carn, ja que aguanta bé les coccions, o
fer-ne puré. Arriba a les botigues especialitzades pelada, congelada o
conservada en aigua, com els margallons i els brots de bambú, una aigua que cal
renovar cada dia, quan s’ha obert el pot. Quan es cou amb aigua, cal afegir-hi
suc de llimona, perquè no s’ennegreixi.”
Imatge: Anna Garcia Frigola (http://www.cuina.cat/ca/productes/castanya-d-aigua-449.php)
Aquest text està extret de la mateixa adreça que la imatge.
Caldrà tornar a les basses i estanys de l’Empordà amb els ulls ben oberts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada