Molta gent encara li diu membrillo, o el fa servir com a eufemisme de "collons". Sembla que tot vagi a parar allà mateix.
Hi ha raons fonamentades per pensar que la famosa baralla entre deesses gregues a partir d'una poma daurada, en realitat era per un codony. I és que quan és madur, en aquestes èpoques de l'any, el fruit perd l'embolcall cotonós i mostra el seu groc esplendorós.
No sé si els francesos postrevolucionaris valoraven aquesta característica artesana, però és evident que sí valoraven el fruit del codonyer. I li devien dedicar un dia com avui pel seu costum de madurar a la tardor.
El fruit és relativament dolç i no sol menjar-se cru. Per això es prepara amb sucre formant el codonyat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada