dilluns, 18 de novembre de 2013

Dia del codony

Se'ns està acabant el mes de Brumari. El dia d'avui el dediquem al codony.

Molta gent encara li diu membrillo, o el fa servir com a eufemisme de "collons". Sembla que tot vagi a parar allà mateix.

Hi ha raons fonamentades per pensar que la famosa baralla entre deesses gregues a partir d'una poma daurada, en realitat era per un codony. I és que quan és madur, en aquestes èpoques de l'any, el fruit perd l'embolcall cotonós i mostra el seu groc esplendorós.

El cert és que el nom castellà membrillo ve de mimbrillo. I és que les branques d'aquest arbust -convertit en arbre a base de conreu selectiu- s'aprofitava per fer cistells i estris dels que es fan normament de mimbre.

No sé si els francesos postrevolucionaris valoraven aquesta característica artesana, però és evident que sí valoraven el fruit del codonyer. I li devien dedicar un dia com avui pel seu costum de madurar a la tardor. 

El fruit és relativament dolç i no sol menjar-se cru. Per això es prepara amb sucre formant el codonyat.