La nyàmera, parenta del gira-sol, també importada després del “descobriment”
d’Amèrica, on era cultivada pels nadius, és planta cultivada pel seu tubercle,
que fa que l’anomenem patata de canya.
Avui en dia, si més no als Països Catalans, no es cultiva. La planta té una
certa similitud amb el gira-sol, fins i tot amb la flor, tot i que de mida més
petita (planta i flor). Vés que en anglès es diuen Sunroot Flowers (¿no ho trobeu suggerent?). Els tubèrculs són allargats com el gingebre, de color marronós o
vermellós i de gust semblant a la carxofa.
Pel que fa a Europa va fer la seva arribada per França on el 1613 va ser
portada amb uns indis tupinambes per “presentats” a París. Per això a França
se’l coneix com a Topinambour.
Aquest tubercle, com el d’ahir i altres d’aquest mateix mes i no per casualitat, no tenen midó
sinó inulina. Aquest carbohidrat quan és cuinat esdevé fructosa, cosa que la fa
aprofitable per a la indústria sucrera i destil·lat d’alcohols.
S’utilitza també per al consum humà i de bestiar, malgrat la seva fama de
provocar meteorisme (sinònim de flatulència i altres mots més onomatopeics).
Els ecòlegs i ecòlogues insisteixen en la seva capacitat invasora (mira que són pesats i pesades!). S’acaba
fent la reina dels horts abandonats on havia estat cultivat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada