dilluns, 28 de maig de 2012

Extra! Extra! En Sherlock era al Liceu el dia de la bomba


Un s’imagina en Sherlock Holmes amb la seva pipa de bruc boal i escampant una incorrectíssima fumèrria com una barrera infranquejable entre el que dedueix amb els ulls semitancats i la boca completament oberta d’en Watson.

Doncs, no ben bé. Ara és un home d’acció, que salta i grimpa per entre el clavegueram barceloní, es disfressa de rodamón llefiscós, lluita contra els traïdors a la classe obrera, localitza l’Ictineu d’en Monturiol i salva la vida de centenars de burgesos al Liceu.

Ja que el guió del que estic parlant és obra d’un sherlockià d’upa, he de suposar que la meva visió era contaminada per les sèries angleses de sobretaula, que en Holmes era capaç d’això de Barcelona i de molt més.

Estic parlant del còmic Sherlock Holmes i la conspiració de Barcelona. Un cop et situes en la Barcelona del 1893, que ja costa, encara et costa més d'encabir-hi el protagonista. Li suposo una recerca històrica important a l’hora de col·locar l’investigador en un període feixuc i determinat sense afectar la presumpta biografia original, la que li va atorgar en Conan Doyle, el sir, els drets d’autor del qual han caducat. Els meus respectes, doncs, al guionista, Sergio Colomino.

Els altres respectes són per al dibuixant, en Jordi Palomé (que treballa en una empresa de vídeojocs), que amb el seu estil gòtic i fosc (no hi ha cap escena de dia a la llum del sol) deu haver provocat una despesa extra en tinta. A l’edició acabada d’aparèixer hi ha epílegs i material addicional que fan molt més entenedor el projecte.