Un s’imagina en Sherlock Holmes amb la seva
pipa de bruc boal i escampant una incorrectíssima fumèrria com una barrera infranquejable entre el que dedueix amb els ulls semitancats i la boca completament oberta d’en
Watson.
Doncs, no ben bé. Ara és un home d’acció, que
salta i grimpa per entre el clavegueram barceloní, es disfressa de rodamón
llefiscós, lluita contra els traïdors a la classe obrera, localitza l’Ictineu d’en
Monturiol i salva la vida de centenars de burgesos al Liceu.
Ja que el guió del que estic parlant és obra d’un
sherlockià d’upa, he de suposar que la meva visió era contaminada per les
sèries angleses de sobretaula, que en Holmes era capaç d’això de Barcelona i de
molt més.
Estic parlant del còmic Sherlock Holmes i la
conspiració de Barcelona. Un cop et situes en la Barcelona del 1893, que ja
costa, encara et costa més d'encabir-hi el protagonista. Li suposo una recerca
històrica important a l’hora de col·locar l’investigador en un període feixuc i
determinat sense afectar la presumpta biografia original, la que li va atorgar
en Conan Doyle, el sir, els drets d’autor del qual han caducat. Els meus
respectes, doncs, al guionista, Sergio Colomino.
Els altres respectes són per al dibuixant, en
Jordi Palomé (que treballa en una empresa de vídeojocs), que amb el seu estil gòtic
i fosc (no hi ha cap escena de dia a la llum del sol) deu haver provocat una
despesa extra en tinta. A l’edició acabada d’aparèixer hi ha epílegs i material
addicional que fan molt més entenedor el projecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada