MANIFEST DE GIRONA
1. La diversitat lingüística és un patrimoni de la humanitat, que ha de ser valorat i protegit.
2. El respecte per totes les llengües i cultures és fonamental en el procés de construcció i manteniment del diàleg i de la pau en el món.
3. Cada persona aprèn a parlar en el si d’una comunitat que li dóna la vida, la llengua, la cultura i la identitat.
4. Les diverses llengües i els diversos parlars no són només mitjans de comunicació; també són el medi en què els humans creixen i les cultures es construeixen.
5. Tota comunitat lingüística té dret que la seva llengua sigui utilitzada com a oficial en el seu territori.
6. L’ensenyament escolar ha de contribuir a prestigiar la llengua parlada per la comunitat lingüística del territori.
7. El coneixement generalitzat de diverses llengües per part dels ciutadans és un objectiu desitjable, perquè afavoreix l’empatia i l’obertura intel·lectual, alhora que contribueix a un coneixement més profund de la llengua pròpia.
8. La traducció de textos –particularment dels grans textos de les diverses cultures– representa un element molt important en el necessari procés de més coneixement i respecte entre els humans.
9. Els mitjans de comunicació són altaveus privilegiats a l’hora de fer efectiva la diversitat lingüística i de prestigiar-la amb competència i rigor.
10. El dret a l’ús i protecció de la pròpia llengua ha de ser reconegut per les Nacions Unides com un dels drets humans fonamentals.
Girona, 13 de maig de 2012
Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Internacional
2 comentaris:
...i si hi ha algú no està d´acord amb aquest drets,que li tallin la llengua !
Home, no siguis tan dràstic.
El que sorprèn de vegades és que hi hagi gent que cregui que és capaç d'estimar la seva llengua sense saber respectar la dels altres...
Publica un comentari a l'entrada