dimecres, 9 de maig de 2012

Estuba

som al buit remorós
on les onades neixen
l’enlloc és l’horitzó
d’un indret sense centre

muntanyes que s’han fos
dins d’uns granets de sorra
calitja, boira i pols
i més pols i més boira




5 comentaris:

Joan Rodó i Galiana ha dit...

Fins avui no havia sentit la paraula(estuba),el més semblant era (estufa)que és la que faig servir més la major part de l´any aquí on visc. ;-)

Salutacions !

sargantana ha dit...

Que bonic Candid
i realment l'imatge transmet el que la paraules diuen

m'hi apunto!!

Jordi Dorca ha dit...

És un gran mot. Jo també el vaig fer servir en un apunt dedicat a l'Any de la paraula viva. Me'l va ensenyar un amic molt estimat de Tavertet.
Al meu poble no s'utilitza.

Càndid ha dit...

Joan, quan vinguis a l'Empordà al mig de l'estiu, un dia sense vent, no tindràs cap problema a diferenciar estufa d'estuba... O no!

Sargantana, dono per fet que una empordanesa ha sentit l'estuba no només a l'oïda.

Jordi, quedo parat que es digui a Tavertet. Faig una mica de recerca i em trobo que, amb el sentit de xafogor intensa, s'usa en llocs tan dispersos com la Garrotxa o el Maestrat. Vés per on!

Gràcies als tres, pels comentaris.

Pais secret ha dit...

Un dia vam parlar de l´estuba i la calitja. Em sembla que no ve a ser el mateix. La calitja no comporta necessàriament xafogor ni densitat atmosfèrica, és més aviat etèrea. L´estuba en canvi, em sembla que gairebé la podries agafar,se t´enganxa a la pell, no et deixa veure més enllà. és com un estat més sòlid, més palpable.

Corregeix-me si vaig malament ;-)