El llibre persistent

De vegades em passo per les llibreries de vell. Me n’agrada, especialment, el caos imperant, que et dóna la sensació d’estar fent troballes contínuament, moltes sense gaire interès, però troballes al cap i a la fi.

Fa sospitar, però, quan vas passant llibres i llibres i n’hi ha un que apareix cada dos per tres. La sospita es dirigeix al llibreter o llibretera que, sense cap mena de dubte, els han anat repartint per tal que algú piqui, i en puguin vendre tants com puguin entre la clientela despistada. Més que si no pas els posessin tots junts.

La darrera vegada n’hi havia un que la seva reiterada aparició ja era escandalosa. Anés al piló o a la banda que anés, estava a tot arreu. Tenia la sensació que un terç de la parada l’ocupava aquell llibre. Vaig cridar l’atenció d’aquell fet de qui becainava a l’altra banda del taulell, que va mig obrir un ull, i em va etzibar que no, que només en tenien un exemplar. Davant d’un argument tan absurd, la meva perplexitat em va deixar sense resposta.

Però vet aquí que, sostenint el primer exemplar que en va aparèixer, amb la mà, no el vaig tornar a trobar enlloc més.

Evidentment el vaig comprar. I ara em passa el mateix a les lleixes dels llibres de casa. Me l’hauré de llegir, a veure què passa.