dijous, 25 d’agost de 2011

L'últim rodet al museu més modern

El Modern d’Istanbul és un museu que respon al que s’espera del seu nom. Poques sales amb peces molt grans i molt triades. D’acord, moltes no les entenc, però si més no són vistoses. Una sí que l’he de ressenyar, una obra d’en Richard Wentworth, anomenada False Ceiling. Un fals sostre fet amb llibres.

De fet jo anava al Modern a veure l’exposició d’en Steve McCurry, aquella de l’últim rodet de Kodachrome. Sembla que l’any 2009 es va interrompre definitivament la fabricació d’aquest tipus de pel·lícula i la Kodak va considerar que en Steve era la persona adequada per gastar-ne l’últim rodet.

Si no hi ha trampa, el fotògraf del Magnum i del National Geographic es va prendre el seu temps per gastar la pel·lícula fent fotos molt triades en racons ben allunyats del món: des del primer retrat d’en Robert de Niro fet a Nova York el maig de 2010 fins a una foto del cementiri de Parsons el juliol del mateix any, passant per Washington, Istanbul i la Índia. El fet que les darreres fotos fossin fetes a Parsons (Kansas) respon simplement al fet que allà hi havia el darrer laboratori que revelava Kodachrome. Aquell era l'últim que en revelaven. Podeu trobar la història al bloc del fotògraf: http://stevemccurry.wordpress.com/2010/12/30/the-end-of-an-era-1935-to-2010/

Retrats i escenes de carrer. Trenta-dues imatges presentades en gran format. Totalment en la línia del fotògraf. Res de nou, però la rotunditat de sempre. En honor a Istanbul us n’adjunto el retrat de n’Ara Guler, fotògraf turc.

A l’exposició també un petit homenatge a la cançó d’en Paul Simon.

Si no aneu a Istanbul, no patiu, segur que l'exposició anirà desfilant.