dissabte, 27 d’agost de 2011

¿Però no eren mamelles?


Ens aturem a Efes. ¡Quina emoció! No és pas broma. A Empúries estem contents amb quatre pedres mal posades i aquí en tenen per donar i per vendre, tantes que no saben què fer-ne.

A tocar de Focea, llar dels intrèpids navegants que es van viatjar tota la Mediterrània i que van tenir la gosadia de fundar un petit mercat al sud del golf empordanès. (El dia que tingui ganes de maranya proposaré públicament que li canviïn el nom per badia d’Empúries, però encara no).

Allà van fer-hi un temple, segons Estrabó, dedicat a Àrtemis Efèsia. No confondre amb l’altra Àrtemis, la germana d’Apol·lo, la caçadora verge del mal geni. Aquesta primera Àrtemis era deessa de la fertilitat.

El temple d’Àrtemis, a Efes, que va ser una de les “set meravelles del món” (120 columnes de 20 metres d’alçada), va ser cremat i destruït per Herostrat, que és qui ha donat nom al complex d’Herostrat, és a dir la malaltia de les persones capaces del que sigui amb l’única intenció de ser conegudes. Herostrat ho va aconseguir. I sense Tele5.

Fos qui fos qui destruís el temple d’Àrtemis d’Empúries, cas d’existir, no va tenir tanta sort (la de fer-se famós) però sí que el destruí ben destruït.

De cop salta l’alarma. El guia, amb cara de circumstàncies, vergonyós com és, ens parla d’Àrtemis i del seu vestit... de testicles. ¿De testicles? Òndia, però si sempre m’havien dit que eren mamelles. En molts casos sense mugró, és cert, vés quina badada per als grecs, que d’anatomia en sabien un niu, però testicles... A veure, la imatge:

Vaig a petar a la xarxa. I la cosa es complica. D'entrada a pertot es parla de pits. Tanmateix a la Viquipèdia en anglès trobo que parlen de «The “eggs” or “breasts” of the Lady of Ephesus...». Ous, pits, testicles... La mare.

I per acabar-ho d’adobar, segons la Bíblia, no, no és conya, la imatge d’Efes va ser feta amb un meteorit “caigut del cel” (Llibre dels Fets 19:35).

Si algú en sap alguna cosa del cert, sisplau, que fa dies que no puc conciliar el son.

6 comentaris:

elur ha dit...

Quasi que els tenia per corbata, tu!

Jo també em pensava que eren pits. Però no vols dir que en tots els casos només són hipòtesis? o és que hi ha algú que té documentació i no la comparteix? Com és la gent!!

Un somriure ample com la badia de Roses ;*)

Joan Rodó i Galiana ha dit...

la veritat,és que té molts ous la cosa!!jajaja

Càndid ha dit...

Doncs ja veus, Neus, vés que no es posi de moda el corpinyo testicular.

Ara que hi penso: la badia, ¿no ve a ser com un pit del mar? O sigui que els aiguamolls a més de ser un ronyó per les aigües continentats, són un mugró per a les aigües marines...

Ostres, em penso que m'ha agafat un cop de calor.

Ja tens raó, Joan. I es pensaven que això de "con un par" era una cosa moderna...

Gargantua ha dit...

Benvolgut,

com sol passar molt sovint en les ciències essencialment interpretatives, la rumorologia té part de veritat i part de mentida.

En primer lloc existeixen dues Àrtemis al Temple d'Efes (temple ja existent en una època tan reculada com el segle VIII aC), la Gran Àrtemis (n. 712, s. I-II dC) i la Bella Àrtemis (n. 718, s. I aC). En ambdues representen la deesa Àrtemis germana d'Apol·lo amb els atributs característics que li són conferits, i sempre en relació amb la fertilitat. En aquest context, per tant, és irrellevant si són mamelles o són "eggs", perquè el simbolisme es manté. No obstant això, actualment hi ha força consens quant a acceptar que es tracta de testicles de bou, precisament aquells que es sacrificaven com a ofrenes a la deesa.

Finalment, quant a la referència bíblica que exposes (Ac 19,35b), dir que es tracta d'una perícope plenament llucana que és més una història (story) que no pas història (history). Quan fa referència a la imatge caiguda del cel vol parlar del poder simbòlic d'aquesta, de la seva relació amb la divinitat, i això és un lloc comú en la literatura del món antic. Lluc usa tot un vocabulari i una imatgeria pertinent amb la seva voluntat historiogràfica, que no és sinó teològica, pretenent justificar l'expansió universalista del cristianisme incipient arreu del Mediterrani. Així les coses, tota la perícope Ac 19,23-40 (que alhora s'emmarca en un context narratiu més ampli) que parla de l'avalot dels orfebres efesis, no és sinó literatura (que per més edificant que sigui, no deixa de ser literatura).

Espero haver ajudat a esclarir una mica més tot això.

Ben cordialment,
Quim Malé

Càndid ha dit...

Gràcies, Quim.
Tenia més o menys clar el fet de les dues Àrtemis, però em pensava que, de fet, es tractaven de dues figures mitològiques diferents; la primera amb un culte anterior als grecs, i que la segona és la que donava via a la romana Diana. M'ho remiraré.

Conforme amb el fet que siguin testicles de bou. De fet, "al natural" vaig pensar que eren de cavall. Ara també és cert que algunes representacions són clarament pits.

Pel que fa a la cita bíblica ho he trobat a Daily Bible Study (http://www.keyway.ca/htm2000/20000512.htm) que no sé si es fiable o no, però ells donen plena validesa al fet que es tractés d'un meteorit.

Gràcies, Quim. És tot un cop de rock directe a la qüestió.

Gargantua ha dit...

Benvolgut,

en primer lloc no domino el tema de les Àrtemis, per tant no sé dir-te si hi havia un culte anterior al dels grecs (probablement sí atès la preferència fenícia/semítica de moltes tradicions hel·lèniques).

Quant als pits, penso sincerament que és irrellevant si són pits o testicles (de bou o de cavall), ja que aquí els pits/ous només són la forma del poder simbòlic, que és el que compta. Però òbviament que en molts casos es tracta de pits (només cal pensar en la pervivència de les venus paleolítiques).

Pel que fa a la citació bíblica (d'això en sé alguna cosa més...), sol ser perillós refiar-se de pàgines d'internet que es declaren no vinculades a cap institució amb cert prestigi (i a voltes ni així!). En aquest cas concret no conec aquest bon home que va per lliure, però es pren llicències massa a la lleugera. Consultant l'edició del text grec original puc afirmar que no només no pot pensar-se en meteorits sinó que el versicle està clarament enfocat a donar pes al diàleg religiós monoteïsme/politeïsme. És molt útil, al respecte, la pàgina de l'Associació Bíblica Alemanya (); només hi ha l'inconvenient de l'idioma!

I gràcies a tu per publicar entrades tan interessants tot sovint; intento seguir-te amb certa freqüència.

P.S: i que visca Cop de Rock, malgrat que ens han foragitat de Barraques...

Ben cordialment,
Quim Malé