dimarts, 24 de maig de 2011

Pedra, paper, tisora...

Previ: La pedra insòlita és un llibre de l'editorial Meteora que conté fotografies fetes per l'Anna Vila, de pedres pintades per la seva filla Sandra Morera, que té paràlisi cerebral, i acompanyades de haikús escrits per Feliu Formosa. Les imatges que incorpora aquest missatge són les difoses per internet i no s'han triat especialment.
Versos que interpreten el color, la línia, el gest, la foto, i la pròpia mirada.

A cada pedra et demanes: ¿què hi ha pintat a l'altra banda?
De vegades les coses són i es deixen veure: no els cal significat.
L'alta pedra s'ajeu i es capgira el paisatge, però seguim parlant perquè ens apaivaga.
¿"Pedra insòlita" o bé "Diàlegs amb pedres"? Les fotos, els versos, potser són simple xafarderia.

A les pedres hi he trobat pols inexactes, joies fastuoses, apologies del còdol, armes embellides, espais tancats però amb textura, natures internes, ventades de cromoteràpia, exvots pagans...

Quan volem parlar del que creiem saber, exposem la resta.

2 comentaris:

zel ha dit...

Són una preciositat, Càndid, molt boniques, més per venir d'on vénen...

Càndid ha dit...

Efectivament. Per cert, hi havia una foto que no s'havia penjat. Ja està resolt...