És cert. No havia llegit res de la Joyce Carol Oates. De fet no en tenia gaire idea.
Doncs llegeixo Violada – Una història d’amor i quedo a quadres. O a rombes.
Una història i una manera d’explicar-la sense concessions.
Un tema delicat però sense prejudicis.
Un plantejament de la justícia que ja la voldria l’Arnold Schwarzenegger.
¿Qui és que guanya en els processos judicials? ¿Les víctimes? ¿Els culpables?
Víctimes i culpables són els comparses que necessita el sistema per perpetuar-se.
Sort –sembla– que hi ha qui no està per comèdies i sap fer avançar la justícia.
Justícia d'esquena a la justícia.Una manera de lligar caps com si no tingués cap altra opció.
Violència per esmorzar, dinar, berenar i sopar. I per postres, més violència.
¿Com es pot escriure sobre la violència amb tan poques manies?
Ni concessions. Ni prejudicis. Ni manies.
Una novel·la curta, sí, però que es fa curtíssima, i no la pots deixar si ja l’has començat.
Penses: serviria per fer el guió d’una pel·lícula.
Babau! Ja l’han feta! Ets tu que no t’assabentes de les estrenes. Ja deu estar en DVD.
Vengeance. A Love Story (Harold Becker, 2009)
Investigues l’autora i resulta que ja ha escrit més de cent llibres.
Escriu una novel·la en menys temps que el que necessita un lector per llegir-la.
Resulta que ja ha estat nominada al Nobel. Diverses vegades.
I resulta que té una (UNA) sola (SOLA) novel·la traduïda al català.La que us dic, lògicament. La que us recomano que llegiu, si no ho heu fet.
Senyors, senyores: segur que vosaltres ja la coneixíeu i jo n'era l’últim ignorant.
Però si no: Joyce Carol Oates. Va que l’estiu s’acaba, i després ho deixareu córrer.
Miraré si la trobo en anglès. Se m'ha girat feina.
2 comentaris:
Em vas dir; "llegeix-te les tres primeres pàgines i a veure si ets capaç de no llegir-ne més" amb tanta convicció que vaig pensar "òstia! això promet!" i joder, si prometía. Me'l vaig acabar en un no res, i em cagava en els meus ulls per no poder anar més ràpit per saber d'una punyetera vegada què passava.
Amb molt poques pàgines fa que entenguis el que passa pel cap de la Tena, la Bethie, en Dromoor, els germans Pick, etc., fa que coneguis els personatges fins al punt d'implicar-te en la història i cagar-te en els processos judicials com si aquesta fos la història d'un conegut o amic.
Ull per ull, dent per dent.
Les conseqüències negatives de la seva lectura és que ara no puc trobar la motivació necessària per posar-me a estudiar dret (en tinc examen el dilluns); de què em serveix la teoria si en la pràctica la única solució és que algú intel·ligent i amb una mica de sang freda es prengui la justícia per la seva mà?
En fi, deunidó amb la Joyce Carol!
És fàcil, Ginesta.
Si dilluns et suspenen de dret, truquem en Dromoor que segur que t'ho "apanya". Si no, em pots trucar a mi; potser no t'ho arreglaré però anirem a fer un cafè, que també està bé.
Publica un comentari a l'entrada