dissabte, 22 d’agost de 2009

Llanyoles



A la platja de Llanes ens aborda don Antonio. Sota el xàfec, ens acaba explicant els quatre anys viscuts a Banyoles esbrinant la procedència de l’aigua de l’estany. A finals dels cinquanta, en vida de Franco, repeteix amb un toc de solemnitat. Formava part d’un grup d’estudis geològics, o geotèrmics, o geodèsics, o geohidràulics, o geoquelcoms… Si ara es fessin igual no haurien passat desgràcies com la del Carmel, diu. Ens explica anècdotes tècniques amb altres de socials i alguna altra de més o menys íntima però amb absoluta discreció. Futbol (ell era de l’Athletic de Bilbao), gent de Montagut, de Vallfogona, de Breda. A Montagut llançaven al Llierca un producte anomenat unnommoltllargaacabatenina que tintava l’aigua d’un color verd especial i van ser avisats dos dies després que una de les cisternes de xocolates Torras havia quedat tacada de color verd, i l’endemà havia arribat a l’estany. També ens relata alguna de les tècniques que ell mateix havia ideat per a aconseguir aigua del fons de l’estany. Usava una ampolla de vidre resistent, buida i amb un tap de suro, que després de ser enfonsada a setanta metres de profunditat, la podies recuperar plena d’aigua i tornada a tapar amb el mateix suro (però posat per dintre). Diu que ell ho havia après del seu pare pescador. Una altra de les moltes anècdotes que ens va saber explicar concentrades en un lapse relativament curt de temps i a pluja batent, és que va arribar a oferir a un dels seus treballadors un duro més al mes si parlava castellà (un de Vallfogona) i el treballador li va contestar que si ell, don Antonio, parlava català, ell estaria disposat a treballar per dos duros menys al mes. De la platja de Llanes ens indica la casa on va néixer i fins on arribaven les onades quan hi havia mar enorme. Com l'ajuntament havia contestat en bable una carta d'un altre ajuntament rebuda en català. Respecte i divergència. Una mina, el senyor Antonio de Llanes.

Cap comentari: