dissabte, 15 d’agost de 2009

Cònica astur (imatges breus amb guspires de text) 4



Bèsties que esdevenen
caràcter i paisatge,
símbol irrenunciable
com la terra o com l’aigua.



La festa de la gent,
del joc i la trobada,
del menjar i del vestir:
la festa ens justifica.



Horitzó homenatjat,
l’horitzó que buscàvem,
línia i llunyania
definidores, vives.



L’oceà geològic
contra el rocam marí:
fàbriques insolents
de boires minerals.