Bèsties que esdevenen
caràcter i paisatge,
símbol irrenunciable
com la terra o com l’aigua.
La festa de la gent,
del joc i la trobada,
del menjar i del vestir:
la festa ens justifica.
Horitzó homenatjat,
l’horitzó que buscàvem,
línia i llunyania
definidores, vives.
L’oceà geològic
contra el rocam marí:
fàbriques insolents
de boires minerals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada