Lluna que xafardeja,
vetusta de l’agost,
sobre la plaça buida
de bisbes i regentes.
No plou, les gotes resten
ingràvides enlaire;
et mulles si respires,
si et mous, només, si penses.
Segur que aquest paisatge
de nit encara és verd;
ni la fosca no pot
ensutjar-li el color.
Regne de covadongues
i pelais, creus i arcades,
contra els moros temuts
contraforts, cantonades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada