Sofia, la corona de llorer i el mussol, el
triomf de la saviesa. No sempre els símbols que hi anem incorporant estan en consonància.
Temples d’espirals inacabables, per a conceptes
circulars de la divinitat.
Recuperar la història en restes escadusseres.
Vestigis que justifiquen. Passat que suporta i sosté.
No podem pretendre que tot giri al voltant de
la pedra, encara que sigui duradora: fa el seu paper, decora, suggereix, fa
nosa.
¿No ha de ser pesat anar tot el dia amb l’aura
a sobre? ¿No ve de gust algun mal pensament de tant en tant per alleugerir-ne
el pes? ¿Se’l treuen per anar a dormir i no deixar els coixins socarrimats?
2 comentaris:
Bé, em sembla que ja t´ho he dit altres vegades, és un plaer viatjar així, amb imatges i petits pensaments que diuen molt.
No sóc creient, però la imatgeria de les icones i els temples ortodoxes em fascina.vaig esperant noves entregues.
Gràcies pel seguiment. A veure si trobo un moment...
Publica un comentari a l'entrada