De vegades és difícil resistir-se a la
temptació d’un autoretrat on el context faci de tu algú presumptament nou. Truculències
simples però reconfortants.
Personatges locals que es van repetint. Valors
que acaben fent-se necessaris pertot, com si al final no importés el país ni el
segle ni la llengua ni la manera que trobarem d’agrair-los-hi.
La cultura és el joc que fem quan no patim per l’imprescindible. Els esglaons que ens fan anar per sobre del sobreviure (del pa a l'aire condicionat)
La ciutat és quelcom que es reinventa
contínuament, per la gent que hi viu i s’hi mou, i per les bèsties que s’hi simbiotitzen.
Espiritualitat, també aprofitada pels que
saben girar cada batec en benefici propi. Aquí i arreu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada