dimarts, 29 d’abril de 2014

Llibres primaverals

O bé no he tingut darrerament gaire sort amb les lectures o bé les neurones se m’han tornat més esquerpes i no hi ha manera que obrin els braços amb actitud acollidora.

Per aquest motiu crec que és millor no especificar els títols dels llibres que han anat circulant per la tauleta de nit. Prosa i poesia, no hi ha hagut manera.

El que més m’ha convençut dels llegits els últims mesos ha estat, precisament, un dietari.


Parlo de La Primavera a Pequín, d’en Francesc Parcerisas. En el llibre l’autor recull comentaris sobre allò vist i viscut a Pequín durant un mes, sol o amb la seva dona, o amb els col·legues xinesos. De tant en tant hi combina un poema xinès, traduït al català a partir de la traducció anglesa. I tot sovint, com fent un pont amb la seva realitat catalana, un somni. Gairebé sempre situats, els somnis, en llocs pijos i selectes.

Pinzellades encuriosides, solemnes, ordinàries, senzilles, rebuscades, vehements. Un mosaic fet amb peces molt diverses, fins i tot amb materials diversos, però diria que ben travat, compacte, amb zones més interessants i amb altres que no tant.


Algun dia tenia la temptació d’agafar el llibre i anar-lo a llegir a la placeta de sota casa. 

És la placeta de Pequín.