diumenge, 20 d’abril del 2014

Crònica búlgara 01

¿Quan comença un viatge? Potser quan poses un peu fora de “casa”. O potser quan fas les maletes. O potser quan en prens la decisió.
¿Pots començar un viatge quan encara no has acabat l’anterior?


El destí sempre és un mateix; el lloc permet un canvi d’escenari per a la continuació de la recerca.


Un lapse de sol, l’únic que trobarem en cinc dies. Sofia abans de sucumbir dins del núvol.


Semblen restes d’una ciutat vigilada, però gens interessada a vigilar-nos. Una ciutat defraudada. Amb poca esperança però intensa.


Temps de Pasqua, aquí és temps d’ous i conills, allà és temps de processons, pertot és temps de tòpics. 
Cal pensar que les tradicions es justifiquen en elles mateixes, com les hores del dia, com els dies de pluja, com els rebrots i les poncelles, com els comiats i les salutacions.