dimarts, 22 d’abril de 2014

Crònica búlgara 03

Sofia, la corona de llorer i el mussol, el triomf de la saviesa. No sempre els símbols que hi anem incorporant estan en consonància.


Temples d’espirals inacabables, per a conceptes circulars de la divinitat.


Recuperar la història en restes escadusseres. Vestigis que justifiquen. Passat que suporta i sosté.


No podem pretendre que tot giri al voltant de la pedra, encara que sigui duradora: fa el seu paper, decora, suggereix, fa nosa.


¿No ha de ser pesat anar tot el dia amb l’aura a sobre? ¿No ve de gust algun mal pensament de tant en tant per alleugerir-ne el pes? ¿Se’l treuen per anar a dormir i no deixar els coixins socarrimats?


2 comentaris:

Pais secret ha dit...

Bé, em sembla que ja t´ho he dit altres vegades, és un plaer viatjar així, amb imatges i petits pensaments que diuen molt.

No sóc creient, però la imatgeria de les icones i els temples ortodoxes em fascina.vaig esperant noves entregues.

Càndid ha dit...

Gràcies pel seguiment. A veure si trobo un moment...