dissabte, 26 d’abril de 2014

Crònica búlgara 04

La primavera fa tard o és que amb tanta mullena alguns arbres glaciars s’emmandreixen; necessiten senyals més contundents de bonança.


Algú que hi viu no et dóna informació de la ciutat sinó que et lliura la clau per desencriptar els seus codis urbans secrets. Gràcies, жинеста.


Bizantinitat com a ADN latent. Els règims es pensen que aplanen una muntanya però a sota hi ha un volcà.


Poder i cerimònia van de bracet. L’un sense l’altra defalleixen.


  

Pausa de la parafernàlia. Actors secundaris entre caixes. Fan cara de saber-se el paper.