La primavera fa tard o és que amb tanta
mullena alguns arbres glaciars s’emmandreixen; necessiten senyals més contundents de
bonança.
Algú que hi viu no et dóna informació de la
ciutat sinó que et lliura la clau per desencriptar els seus codis urbans
secrets. Gràcies, жинеста.
Bizantinitat
com a ADN latent. Els règims es pensen que aplanen una muntanya però a sota hi
ha un volcà.
Poder i
cerimònia van de bracet. L’un sense l’altra defalleixen.
Pausa de la parafernàlia. Actors secundaris entre
caixes. Fan cara de saber-se el paper.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada