dilluns, 26 de juliol de 2010

Mira que és complicada l’arqueologia!

Darrerament em miro el programa Sota Terra (una mica per força per gust i una altra mica per gust per força). El programa no m’emociona i, precisament per aquest motiu, em posa en un compromís. Estic envoltat de gent que diu pestes del programa perquè desvirtua i trivialitza l’arqueologia. I estic envoltat de gent que diu que per fi algú s’ha decidit a difondre i a desmitificar l’arqueologia. Suposo que com que no sóc arqueòleg em puc permetre el luxe d’anar a dormir tranquil cada dilluns després del programa, però he de vigilar molt què dic quan surt el tema entre els que sí són arqueòlegs (o se’n senten o hi estan sensibilitzats).
I continuant amb el tema de Sota Terra, estic preparant l’anada imminent a Menorca. (Oh, sí, jo també!) Com cada altra vegada (i ja en són unes quantes) em preparo algunes coses a veure, i després que passi el que passi. Una que m’ha cridat l’atenció són les recents excavacions en coves on s’han descobert veritables meravelles. Parlo de la Cova des Càrritx, la des Mussol i la des Pas. No us atabalaré amb detalls (a no ser que quan hi sigui ho cregui inexcusable, però això ja es veurà). Però sí que crida l’atenció les troballes de la Cova des Càrritx, a tocar de Ciutadella, mai espoliada, on han descobert els estris i les evidències d’un ritus funerari absolutament inèdit: pintar els cabells, pentinar-los, tallar-los i guardar-los en pots...; els cabells dels morts. Ja he dit que us n’estalviaria els detalls, i a més podeu trobar informació per poc que busqueu. Jo us acompanyo una imatge que va aparèixer a la revista Cavall Fort sobre el tema. Quan he vist el dibuix, automàticament he pensat: Ui, la Xon! (l’Assumpció Vila, arqueòloga). Mireu la il·lustració i imagineu-vos una veu incisiva dient: “Ah, vaja, ¿ja s’ha demostrat que fa 6000 anys també eren les noies les que assistien massivament als mòduls professionals de perruqueria?” Alerta: no li ho he sentit dir, només m’ho he imaginat!

5 comentaris:

elur ha dit...

a casa hi tinc un arqueòleg de 94 anys, almenys li'n van fer ser durant un temps i per força, pobre avi. Treballs forçats a Empúries.
No sé què en pensaria ell de tot plegat.

Càndid ha dit...

Disculpa el retard. Acabo d'arribar de Menorca.
Quedo parat d'això del teu avi. ¿Has vist que en parlava en una entrada de mitjans de juny?
http://candidmiro.blogspot.com/2010/06/lesclavisme-irracional.html
Els meus respectes més sincers. ¿En quin batalló va estar, en el del 42 o del 43?

elur ha dit...

res a disculpar i menys si erets a Menorca!!
Recordo el post de juny, no vaig comentar perquè tot i que sé que l'avi hi va treballar per força no en conec ben bé la història, fins fa molt poc temps no en volia parlar per res del món. Ara, després de tants anys, sembla que pot parlar-ne sense posar-se mig malalt, aprofitaré per fer-li quatre preguntes aquest cap de setmana :) una d'elles en quin batalló estava.

L'avi fugia cap a França per agafar un barco cap a Mèxic, a mig camí es va posar malalt (tifus) i el van atrapar. A l'hospital no li donaven ni una setmana de vida, farà 94 aquest novembre. Ell diu que són anys de propina :)

Càndid ha dit...

Si els que els republicans estan fets d'una altra pasta. Això els monàrquics no ho entenen.

elur ha dit...

li vaig preguntar a l'avi però no se'n recorda, a vegades s'oblida d'algunes coses, és el que té fer-se vell que les dents de les rodes del rellotge estan tan gastades que a vegades patinen... és que l'avi és rellotger, saps? ;-)