diumenge, 11 de juliol de 2010

Ja hi som

Em demano si hi haurà prou aire a Barcelona per a tanta gent.
Som un milió. Som set milions. Som quatre gats. Som quatres descerebrados.
Això de la independència deu ser l’òstia. I ara tots hi combreguem.
Els cartells de les botigues parlen de moda independent. Els pàrquings tenen el rètol de “lliure” encès.
La bandera espanyola en algun balcó amb una porta tancada al darrere.
Espanya: si els nostres polítics són tan ineptes i corruptes com els vostres, ¿per a què us necessitem?
Aquesta nit dormirem i demà, en obrir els ulls, esperem que alguna cosa hagi canviat.
Si Espanya sa rompe, no em sentiré especialment content, ni especialment trist, ni especialment culpable. Deixem Espanya als espanyols.

2 comentaris:

elur ha dit...

érem uns 50 o 60, però ens movíem tan ràpid que semblava que n'érem 1000!!

extraordinari!

Càndid ha dit...

Hagués estat una bona tàctica. Llàstima que quasi no ens podíem ni moure. Si costa tant engegar una manifestació, imagina't si deu costar engegar un país independent.
Ara bé, farem els possibles (i algun impossible també).
Molt bones les fotos (les teves!).