Vagances

Això hem fet. No t’has de fer el llit, no t’has de fer el menjar. Vagances. Els que no s’han de fer mai el llit ni el menjar no saben quin plaer s’experimenta quan t’ho pots estalviar, ni que només sigui una setmana. Pobrets, s’ho perden.

A Menorca. Raise your hands and sing it with me - no pertot però sí sovint. Em sap greu pels de l’anunci, però no m’agrada la cervesa. Així i tot he d’avisar-los. Els de Cruzcampo els hi estan segant l’herba sota els peus. Ja s’ho faran.

A Menorca sempre hi ha coses noves per viure. Enguany: el poc actualitzat Museu de Menorca, l’espaterrant barranc d’Algendar, l’afectuositat del pintor Francesc Bisquerra a Fornells, la pedra salabrosa de son Olivaret amb la maltractada naveta de Cala Blanca, i la bravada de cavall suat al jaleo d’Es Migjorn Gran.

I alguns dels clàssics inexcusables: Ciutadella de dia i de nit, cala Pilar amb el macar d’Alfurinet, la sorra grisa que es torna rosada de Sant Tomàs, cala Mitjana i la seva pedrera, un bon piló de navetes i talaiots, el tast habitual d'ensaïmades,  i uns quants tòpics més. Trobareu coses a faltar. I és clar. Guardem uns quants dels clàssics per a la propera. I encara ens queden uns quants que seran nous, a més dels que no sabem.

Em sembla que ja heu començat a entendre que no em calen gaires anuncis televisius per fer cap a Menorca. M’han dit que hi ha gent que no li agrada. No sé si creure-m’ho.