Volem ser un país normal

Aquest no és un país prou normal. Admetem-ho sense complexos. Ens falten coses, cosetes, per poder considerar-nos ciutadans d’un país amb tots els ets i uts (o amb tots els pets i puts).
Tenim alguna cosa semblant a premsa, és cert. Sàpiens té una tirada de 31 000 exemplars mensuals. Està bé. ¿Però què és això comparat amb els 1 100 000 exemplars setmanals de la revista Pronto? L’èxit de Sàpiens pot resultar encoratjadora però no arriba ni tan sols a la mateixa tirada del Play Boy en castellà (33 000 exemplars). Està clar que tenim un repte davant nostre.

Necessitem una revista popular. Una revista per a gent normal. Hi he estat pensant i com que no hi puc aportar ni un trist ral per al projecte, intentaré proposar idees.

Títols possibles: l’evident Aviat. O bé Comvà? O encara el gir gironí de Nèèèèèèèna!

Titulars possibles: Descobert l’afer secret del cap de colla dels Bordegassos de Terrassa amb la pubilla de Sabadell. Rumor: un compositor de sardanes declara la seva intenció de fer-se rehonejador. La família reial andorrana ancora el seu iot a les Cases d’Alcanar. La famosa cantant d’havaneres composa una cançó pel seu promès, ex-alcalde de Miami, mentre l’estan jutjant per corrupció i prevaricació immobiliària. El fons d’armari de la Comtessa d’Empúries a Nova York.

Seccions possibles: Pane Nostrum, L’entre-vista impres-cindible, Escudella de notícies, Sucietat, Catorama, El bodòrriu i el divorciòrriu del moment, La Genitalitat de Catalunya, El darrer premi literari d’escàndol.

Estratègies possibles: promocions especials per a perruqueries i sales d’espera de dentistes. Preu especial presentant un tiquet de transport públic vigent o el carnet de CatSalut. (Sí, ja sé que són poques i migrades, però és que no se m'acuden altres. La qüestió econòmica és la que sempre he portat més fluixa.)

No sabeu a quants periodistes catalans podríem donar feina, que ara malviuen publicant arti-culets als dominicals foranis.

Mentre la cosa s’engega i pren forma, jo m’ofereixo a fer un article trimestral a roialtis deguts (és a dir, fins que la revista generi beneficis, i aleshores cobrar amb efectes retroactius).

Visca la normalitat!