A pams:
© Assumpció Vila
Porta i finestra del mas de Vilanera. És un mas dels segles XVI o XVII, amb una torre de defensa de base quadrada. En la construcció es devien aprofitar estructures properes del monestir de Santa Maria de Vilanera i fins d'una anterior vil·la romana.
A la imatge hom pot veure la porta dovellada i un finestra decorada, tots dos elements barroerament emblanquinats.
© Assumpció VilaRecipient decorat fet amb la meitat d'un ou d'estruç. És un dels objectes que certifica la presència fenícia a la contrada. Trobat en una de les tombes de la necròpolis de Vilanera (s.VIII abans de Crist) encara no excavada del tot.
© Antoni Canals
© Antoni CanalsOphrys arachnitiformis (Grenier&Philippe)
Es tracta d’una planta esvelta, 15-30 cm d’alçada, amb sèpals que poden presentar una coloració molt variable (blancs, roses, verds). Amb un label fosc i amb pilositat submarginal. Màcula molt variada, sovint amb forma de H. Cavitat estigmàtica petita, estrangulada a la base i fosca. Pseudoulls grans i grisosos. El seu hàbitat es troba de plena llum a mitja ombra, en substrats alcalins, de secs a un xic humits: herbeis magres, garrigues, màquies des del nivell del mar fins a 800 m d’altitud. Es troba des de Catalunya fins a la Provença i la costa ligur septentrional. Floreix aviat, des del febrer fins l’abril aproximadament. A la zona de Vilanera se n`hi troben en quantitat i és destinació obligada d’orquidòlegs d’arreu.
© Càndid Miró
Es tracta d’una planta esvelta, 15-30 cm d’alçada, amb sèpals que poden presentar una coloració molt variable (blancs, roses, verds). Amb un label fosc i amb pilositat submarginal. Màcula molt variada, sovint amb forma de H. Cavitat estigmàtica petita, estrangulada a la base i fosca. Pseudoulls grans i grisosos. El seu hàbitat es troba de plena llum a mitja ombra, en substrats alcalins, de secs a un xic humits: herbeis magres, garrigues, màquies des del nivell del mar fins a 800 m d’altitud. Es troba des de Catalunya fins a la Provença i la costa ligur septentrional. Floreix aviat, des del febrer fins l’abril aproximadament. A la zona de Vilanera se n`hi troben en quantitat i és destinació obligada d’orquidòlegs d’arreu.
© Càndid MiróRuïnes del convent de Santa Maria de Vilanera del segle XIV. Lligat a interessants llegendes i contalles estudiades per Jordi de Puig i presentades en la conferència: "Vilanera, el canonge, l'abadessa i el monestir", molt significatives per a explicar determinats usos socials de l'època.
© Jaume Comas
© Jaume ComasFotografia realitzada durant la sortida a Vilanera de l'estiu de 2009. El recorregut per les Corts i Vilanera acabava als peus del Pi Gros de Vilanera on diversos artistes llegiren textos i poemes i
cantaren cançons sobre l'espai visitat. A la imatge es veuen els assistents quan la llum del dia ja declinava.
cantaren cançons sobre l'espai visitat. A la imatge es veuen els assistents quan la llum del dia ja declinava.
© Càndid MiróPanoràmica de Vilanera a l'estiu, el darrer reducte agrícola del terme municipal de l'Escala. El mas és visible a la dreta de la imatge. Un espai important com a connector biològic entre les zones d'aiguamolls de l'Alt Empordà i del Baix Empordà. Un espai que ja va ser amenaçat fa poc per la construcció d'un camp de golf i d'urbanitzacions relacionades. Un espai que no es pot deixar a mercè de l'especulació.
2 comentaris:
Magnifica panorámica, mírate el programa Microsoft ICE que permite hacer lo mismo a escalas mucho mayores, y es gratuito. Salutacions
Ja hi corro. Gràcies, Vicents.
Publica un comentari a l'entrada