Els reis d'Orient van venint per Gaza

Tot és permès mentre ningú no t’ho privi. Els europeus miràvem cap a orient per veure-hi estels amb cua, naixements divins, reis barbuts i no sé quantes coses més. De cop, els israelians han decidit que els feia falta una bona guerra amb els seus veïns, que són molt molestos. Els hi van prendre les terres -als seus veïns- perquè ja fa segles els pobres jueus venien patint molt males jugades, i a més, els que hi havia només les feien servir per a les cabres. Vés per on: era la seva terra promesa. És clar, després de les bestieses de la II Guerra Mudial tot estava justificat. Cada bestiesa justifica les deu següents, les quals justifiquen les cent següents, les quals…
Doncs mentre uns preparaven el festival del canvi d’any, els altres declaraven la guerra. O la feien, sense declarar-la. És a dir, la fan. I els europeus mirem cap a una altra banda. O mirem cap a la mateixa banda però abans premem un botó del comandament, no fos cas que ens perdéssim la gala de cap d’any. Els reis d'enguany portaran míssils i amonal per a uns quants, i indiferència per a tots els altres. Bé, tampoc tant, perquè segur que hi aportarem alguna cosa d'ajuda humanitària. No hi ha dret. No hi ha dret pels israelians. I no hi ha dret pels europeus. No hi ha dret pels organismes internacionals. No hi ha dret per l'espècie humana.