La setmana passada vaig anar a l’auditori Pau Casals. Hi actuava un xouman, ell tot sol i un futimer d’estris, la major part d’elaboració pròpia. Ell es definia com a bufaforats. I l’espectacle es deia Tubs del món. Tant l’autodefinició com el títol són molt ben trobats. Val a dir que vaig trobar que era una passada. L’home –Xavi Lozano– anava tot deixat, esperrucat, un camal dels pantalons dins de la bota i l’altre fora. Segurament era un posat estudiat. També donava la sensació que no li calia esforçar-se gaire per a assolir i excel·lir amb aquella imatge.
Crec que no toca desentranyar els detalls de l’espectacle, la capacitat d’aquest badalonès per aconseguir sons amagats en els tubs més insospitats, aconseguir de fer-ne i fer-hi música, i una posada en escena simple i contundent, convincent, amb una ironia que arriba a ser delicada, la qual cosa sorprèn perquè del personatge de l’escenari te n’esperes de tot menys finors i delicadeses. Hàbil amb les obvietats; quan la veritat és més divertida ¿per a què inventar mentides?
Amb quatre passes, quatre paraules i quatre bufades ja s’havia posat tota l’audiència a la butxaca. El meu reconeixement, Xavi.
I ara la segona part. A casa vaig buscar fitxers d’en Xavi a Internet. Algunes cosetes. El que semblava que havia d’estar més bé erenuns vídeos penjats al Tutub (vés quina coincidència) sobre les seves aparicions enun programa anomenat El Hormiguero que fan a no sé quin canal. Doncs el mires a internet i vas quedant fred. Fred i fred. Li veus fer alguns dels gags del seu espectacle, fins i tot repetir alguns dels comentaris, i penses… Si arribo a veure això abans, no vaig a l’espectacle! És a dir, si l’hagués vist a la tele, o en els vídeos penjats, segurament hauria preferit fer qualsevol altra cosa abans de passar una hora llarga mirant el que fa. I m’ho hagués perdut. De veritat que m’ho hagués perdut, perquè va valer la pena.
És curiós perquè és exactament la mateixa sensació que vaig tenir visionant la trista participació de la gent de Pastorets Rock al programa El Club, després d’haver-ne gaudit i xalat en directe. ¿És un problema de format? ¿És un problema d’haver-lo tastat de veritat i després aconformar-se amb un succedani? ¿És simplement un problema personal d’un maniàtic xacrós? Nois, noies, no ho sé pas.
Total que ara no goso acompanyar el missatge amb cap vídeo del Tutub. ¿En feu prou amb un parell de fotos? En una bufa una cadira i a l'altra bufa una escombra. ¿No us recorda el Sisa de fa temps quan deia que "fabricava forats de regadora"?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada