dimecres, 14 de gener de 2009

Els ocells d'un japonès que balla flamenc

Així va la cosa. Visito amb altres companys la Vil·la Casals a Sant Salvador. Ens fa de guia la directora del museu. Una delícia. De cop entre el nostre discret i disciplinat grup de professionals del bon comportament, ens adonem d'un personatge curiós. Asiàtic. Cabells llargs. Tant aviat el veus assegut al terra mirant cap a l'altra banda d'on mirem nosaltres. O escoltant atentament, o molt atentament, o extremadament atentament, amb cara de prescindir del significat de tot el que es diu. Com si escoltés la música del que diem. O potser comptant les vegades que la guia diu la paraula Casals. Cada cop que gires el cap te'l trobes al davant (el japonès), i si el perds de vista és que t'espera a la sala següent o que repassa la sala anterior. Curiós. Algú ho diu, que és curiós. Ell és curiós. La seva presència és curiosa. La seva actitud és curiosa.
Però bé, la visita s'acaba (no cal dir que molt més tard del previst) i anem cap a l'activitat següent, ordenats i disciplinats, professionals de la urbanitat, una mica atípics (però només una mica que és una mesura justa). I així deixem el japonès a la Vil·la i en el record que s'esmuny (primer la sorra més fina entre els dits, i al final, també la sorra més grollera, i les pedres, i les petxines) fins que ja no en queda res.
Però heus aquí que buscant per internet, i sense buscar ni en Pau Casals ni els japonesos atípics, salta la llebre. O sigui, que em trobo el japonès i em trobo en Casals. Per si és un senyal del destí, el vull compartir. Si mireu el vídeo us trobareu amb un espectacle que comença amb el Cant dels Ocells; un espectacle del bailaor japonès (Shoji Kojima), el mateix que vam veure ballar a la Vil·la Casals. Sí, he dit ballar. Ja veureu que sobretot balla amb l'expressió i amb l'actitud. I d'això en va fer una bona demostració.

¿Què hi feia a Vil·la Casals? ¿Ampliar la inspiració? Si ho arribo a saber... Vés per on, ja tinc un nou ídol, oh pobre ignorant de mi, tot i que això del flamenc no és el meu fort. ¿Veieu com va bé sortir de casa? ¿Veieu com va bé després tornar-hi (a casa)?

Cap comentari: