diumenge, 18 de gener de 2009

El sadisme és revolucionari


La senyora de Sade, de Yukio Mishima. La Funcional Teatre, a Figueres, des del 16 de gener al 1 de febrer (divendres, dissabtes i diumenges).
Un text amb irreverències i provocacions, no cal dir-ho, però ferm, fluid, consistent, suggerent.
Uns actors que interpreten la senyora de Sade, sa germana, sa mare, la criada de la casa, i dues senyores parisenques que polaritzen la societat de llavors (i vés a saber si la d'ara) d'una manera impecable, sorprenent, desinhibida. Un brutal treball de l'expressió i del moviment.
Un espai escènic inspirat, funcional, amb elements en principi anacrònics (com un sac de cops que després es mostra atemporal) i anageogràfics (com signes tipogràfics japonesos que després es mostren integradors).
Una il·luminació efectiva i estudiada. No és el que m'hagi frapat més.
I aquells elements que sorgeixen de l'univers Cortada, projeccions de vídeo, músiques que van del bolero al fado. Alguns genials, altres destorbadors, segurament no acabats d'entendre per qui en fa la crònica.
¿I la història? Molt més potent del que esperava, la veritat. L'acció se situa en tres moments diferents al llarg de disset anys (si no em vaig descomptar). Les persones sempre són les mateixes. ¿Però són sempre iguals les persones? En disset anys els canvien els interessos, els amors, els respectes, les necessitats. I cadascú mostra la cara que li convé segons el que pretén. Algú pensarà en hipocresia. Algú pensarà en evolució.
Es diu que el marquès de Sade és el gran absent. Sí i no. Fa la feina que ha de fer: provocar de lluny i donar joc de prop. Amb les sis dones presents n'hi ha més que de sobres. M'afegeixo a la seva muller quan mana a la criada que li barri el pas a la casa. No hi fa cap falta.
No sé si es nota que m'ha agradat. Jo de vosaltres no m'ho perdria.

4 comentaris:

Takeshi ha dit...

Hola, Càndid. Molt bon anàlisi de l'obra.

Hi afegiria, però, un parell de detalls : cert que el Marquès és el gran absent de l'obra però, com a mínim jo, vaig notar la seva presència en tot moment dins l'espai escènic en forma de símbol fàlic en aquell element que esmentes del sac de boxa i amb el que interactuen vàries vegades dues de les protagonistes de l'obra, Renée i la Comtesa de Saint-Fond, evidenciant aquesta atemporalitat que esmentes.

Hi hauria una altra (i segurament més plausible) interpretació a aquest sac de boxa, si donem un cop d'ull a una de les il.lustracions del seu llibre "L'histoire de Juliette" :

http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Juliette_Sade_Dutch.jpg

Mereix capítol apart i crec que no pot quedar sense esment, de cap de les maneres, és el vestuari, absolutament enlluernador.

Un autèntic regal el que ens han fet els de La Funcional pel seu 20è aniversari. Moltes felicitats !!!

Càndid ha dit...

Hola Takeshi,
gràcies pel comentari.
Tens tota la raó del món sobre el símbol fàl·lic, negre i penjant. Hi afegeix una lectura que jo vaig menystenir. Molt bona la imatge de la viquipèdia.
També tens raó amb el tema del vestuari. La Remei s'hi ha lluït. L'única excusa que trobo per no haver fet cap comentari és que devia estar enlluernat amb altres elements (diguem-ne més conceptuals) i en la crònica se'm va passar. I és que hauríem de repassar el que diem abans de deixar-ho escrit, però no sempre ho fem. Si més no, jo no.
Gràcies per les puntualitzacions. Hi estic totalment d'acord.
Pel que fa a regals pel 20è aniversari de la Funcional, em diuen que en tenen més.

Anònim ha dit...

Càndid,

A tots se'ns escapen detalls i això és clara mostra de la riquesa de l'obra i de la posada en escena, tant minimalista aparentment, però amb tanta simbologia amagada.

Una amiga m'ha fet veure que el color del vestuari de cada personatge és també una simbologia de la seva vertadera personalitat, detall que, sincerament, se'm va passar completament per alt.

Referent al "regal doble" de La Funcional, pots avançar encara que sigui algun petit detall?

Càndid ha dit...

Ja veig que hauré de tornar-la a veure. Això dels colors...
Deu ser que encara enregistro les imatges en blanc i negre...
Pel que fa a les mogudes pel 20è aniversari, crec que no estic autoritzat. Ja em sap greu però més val que faci bondat si vull que a la propera obra m'hi cridin...
Salut.