diumenge, 19 d’abril de 2015

Santa Magdalena

L’ermita de Santa Magdalena de Terrades forma part del patrimoni arquitectònic de Catalunya i del patrimoni genollístic de molts empordanesos. No precisament perquè en arribar-hi caiguin de genollons a causa de la devoció. Si cauen de genollons és per altres motius.


Segons la Viqui, l’ermita havia estat anomenada Santa Maria de Codó, nom de la zona, però al XV va ser reconstruïda i rebatejada.


Segons el consorci Salines Bassegoda va ser fundada al XVII i consagrada el 8 de setembre del 1681.


Cansats com estem no ens posicionarem. Avui no. En tot cas, passats els segles que hagin passat, la gent anomena el lloc muntanya de Santa Magdalena. I posats a divagar, i tenint en compte que la santa és patrona de les prostitutes penedides, apa que no se’ns va la vista cap a la vall del Llobregat.


La veritat és que des de Santa Magdalena la vista se te’n va cap a tot arreu, feina tens a aturar-la, se te’n va rodolant pel penya-segat calcari cap a la Salut fins a la Muga i el pantà, o a l’altre vessant, ple d’un rascler corprenedor (de manual) fins a Terrades i els seus camps de conreu.


Posem els genolls a lloc, escrivim un pensament al quadernet (“Arribes al cim i el camí encara continua pujant”) i reprenem el camí de baixada.