L’ermita de Santa Magdalena de Terrades forma
part del patrimoni arquitectònic de Catalunya i del patrimoni genollístic de
molts empordanesos. No precisament perquè en arribar-hi caiguin de genollons a
causa de la devoció. Si cauen de genollons és per altres motius.
Segons la Viqui, l’ermita havia estat
anomenada Santa Maria de Codó, nom de la zona, però al XV va ser reconstruïda i
rebatejada.
Segons el consorci Salines Bassegoda va ser
fundada al XVII i consagrada el 8 de setembre del 1681.
Cansats com estem no ens posicionarem. Avui
no. En tot cas, passats els segles que hagin passat, la gent anomena el lloc muntanya
de Santa Magdalena. I posats a divagar, i tenint en compte que la santa és
patrona de les prostitutes penedides, apa que no se’ns va la vista cap a la
vall del Llobregat.
La veritat és que des de Santa Magdalena la
vista se te’n va cap a tot arreu, feina tens a aturar-la, se te’n va rodolant
pel penya-segat calcari cap a la Salut fins a la Muga i el pantà, o a l’altre
vessant, ple d’un rascler corprenedor (de manual) fins a Terrades i els seus camps
de conreu.
Posem els genolls a lloc, escrivim un
pensament al quadernet (“Arribes al cim i el camí encara continua pujant”) i
reprenem el camí de baixada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada