¿Res a veure una cosa amb l’altra? ¿I l’altra
amb l’una? Mirem-ho de prop.
El genocidi armeni es va produir a finals del
XIX i començaments del XX. La Turquia de l’imperi otomà va conjugar noves
pràctiques de deportació (un milió d’armenis) i d’extermini (un milió i mig
d’armenis) en l’intent d’eradicar aquesta ètnia del seu territori. Aquesta
estratègia va ser copiada per Hitler tres dècades després.
Turquia, de llavors ençà fins a l’actualitat
més rabiosa, nega aquest genocidi (l’armeni) i sosté que va ser la població
turca la que va patir els excessos armenis. Es veu que és important no ser
jutjats internacionalment com a genocides. Molts països han reconegut el
genocidi armeni. El govern espanyol no, per exemple, però el català, sí.
Daniel Varujan, poeta, va ser una de les
víctimes armènies. Va morir el 1915. És, doncs, un personatge real. Però va
tenir un fill de ficció.
La ficció la va escriure una autora catalana.
El llibre es titula Quadern d’Aram. El va escriure la Maria Àngels Anglada,
osonenca d’origen i empordanesa d’adopció. (Bé, el cert és que va ser ella qui
es va quedar a l’Empordà, no que l’Empordà l’adoptés.)
La Maria Àngels no només va escriure aquest
llibre de ficció sinó que va traduir i versionar molts poemes d’en Varujan.
Ja sabeu que la Maria Àngels va morir tal dia
com ahir del 1999, una diada de Sant Jordi.
Per aquest motiu els membres d’Atenea solen
preparar una vetllada poètica sobre l’Anglada pels voltants de Sant Jordi. La
d’enguany és sobre poemes d’en Daniel Varujan i fragments de la novel·la
Quadern d’Aram. Els rapsodes són els incombustibles de la Funcional Teatre,
entre els que m’hi compto.
No, no hi surto a la foto. I no, no ho han fet el 23, sinó el divendres 24.
I és que resulta que el dia 24 d’abril és la celebració internacional del genocidi
armeni. No em digueu que no està ben lligat (amb perdó per l’expressió). Al
Casino Menestral, avui, a un quart de nou del vespre. Sí, a Figueres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada