dimarts, 30 d’octubre de 2012

La versió original la trobareu als expositors d'Ikea (l'any que ve)


Tenia el llibre des del Sant Jordi i al final li ha tocat el torn.

Imagineu-vos que el segle XX sigui una persona... ¿en qui esteu pensant? ¿qui pot assumir tanta simbologia?

Doncs, segons en Jonasson, qui representa millor el segle XX és un suec especialista en explosius i que es nega a parlar i a entendre de política. És una mica curt de gambals però el que sí que té és una enorme facilitat per als idiomes. I una necessitat imperativa i periòdica d’alcohol.

Per tal de representar el segle el pobre home ha de córrer i recórrer món i conèixer gent tan interessant com Churchill, Franco, Mao Zedong, Nixon o Stalin.

Direu: d’homes molts i de dones poques. I tindreu raó.

Direu: alguns continents molt i altres no gaire. I tindreu raó.

Direu: deu ser de per riure, ¿no? I tindreu raó, però no tant.

La novel·la passa per ser una història hilarant. I deu ser-ho, per als suecs, tan formals ells i elles.
La història té moments que ens remet a Arto Paasilinna, a qui fa referència. També esmenta La Familia de Pascual Duarte, d’en Camilo José Cela, però no sé jo si...

El cas és que al protagonista –tant si representa el segle com si no– l’agafa la celebració del seus cent anys de vida en una residència geriàtrica, i l’home decideix saltar per la finestra i dedicar-se uns quants anys més al surrealisme nòrdic.

M'hi jugo... alguna cosa... que la temporada que ve trobarem la versió original del llibre entre els mobles d'exposició d'Ikea.

3 comentaris:

Pais secret ha dit...

El tinc a la tauleta del sofà des de que me´l van regalar aquest estiu. Potser passarà a la tauleta de nit d´aquí un parell de mesos (tinc dos totxos a mitges i estic enfangada).
Però no sé, em fa mandra.Potser amb la teva recomanació...

Càndid ha dit...

Alerta, País. Ja veus que és una recomanació però que molt i molt relativa.
Crec que és el típic llibre que va perfecte com a base del piló de llibres de la tauleta del sofà.
Espera't al Nadal. Potser si fa la nevada de la setmana confinats a casa sense poder sortir, abans de convertir-lo en combustible...
Veig que estàs una mica malenconiosa darrerament.

Pais secret ha dit...

Enfredorida és el que estic. A mi que em donin bon temps, aquestes freds sobtades em maten.