dilluns, 5 de novembre de 2012

càndid a l'escala

El de dalt de tot de l'escala
triava i remenava
i feia seu el caramull
i en deia prerrogativa
no li ho discutia ningú
ans li oferien nous presents
perquè veiés qui l'estimava.

El de baix de tot de l'escala
collia el que n'havia caigut
sabedor del seu esglaó
i deslliurat d'altres mesures
i d'exigències qualssevol
vers l'escala i son redós.

I el que corria pel mig
ara pujant ara baixant
i mirava d'atrapar coses al vol
allò que refusaven més amunt
convençut que no podia 
fer altrament d'allò que feia
que no en tenia ni culpa ni opció.

Cap d'ells no estava disposat
a acceptar que era allò
digues-li escala o planeta
l'únic que els mantenia vius.

3 comentaris:

Joan Rodó i Galiana ha dit...

Una escala plena de dificultats!

Salutacions!

Pais secret ha dit...

Doncs m´ho poses difícil, no sabria dir-te en quin estadi d´esgraons col·locar-me si hagués de triar,ni els de dalt em convencen, ves a saber on porta ...
I molt em temo que com sempre , als del mig els toca pujar i baixar de dues en dues, a peu coix , fent el pi i el que faci falta.
I en això estem...

La imatge és intrigant però m´agrada.

Càndid ha dit...

Per allà devem anar, Joan i País, pel mig, suposo que del mig cap a avall, on hi ha més gent i és més divertit mentre vas esperant que als de més amunt els agafi vertigen i es fotin de morros...