Sembla ser que el joc de l’oca ve de lluny, que els grecs ja portaven circuïts semblants a l’escut per fer una partideta entre batalla i batalla. Ara bé, sempre hi ha un inventor oficial, i en aquest cas és en Francesco de Médici, per allà al segle XVI.
La Laura i en Faustí han trobat que això del joc de l’oca era una bona metàfora de la vida, de la recerca de la perfecció, l’anar endavant i endarrere, trobar ponts, petites accelerades afavorides per l’oca empordanesa o la que sigui, també la de caure en desgràcia, aturat o mort del tot, o simplement haver de tornar a començar de nou.
No és estrany que tirant del fil de la metàfora hagin arribat al paté de foie, aquesta exquisidesa (segons molts) que implica una bona tortura a la bèstia que ens fa saltar de casella i tornar a tirar. Deu ser gràcies a això que la mort de l’animal -i el consegüent aprofitament del seu fetge sobredimensionat i emmalaltit- li resulti un bon alliberament.
I, mira tu, resulta que aquest cap de setmana passat, a Alpartir (Saragossa) se celebrava el VI Campionat Mundial del Joc de l’Oca. No, no hi vam anar, ni tan sols vam fer una partideta a casa. Però ha estat una casualitat com una altra. No hi sou a temps, d’anar al Campionat, però sí a donar un cop d’ull a l’exposició de la Iniesta i en Llucià. Ja ho sabeu, a Torroella de Montgrí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada