Tres vegades

La Funcional Teatre ha escenificat tres cops la seva particular visió de Cap home és visible. Poesia medieval que la poetessa Dolors Miquel ha readaptat al català contemporani bàsicament per palesar la dificultat que tenim a l’actualitat amb el nostre català, probablement similar a la que haurien tingut a l’època, suposant que algú l'hagués fet arribat a la gent del poble.

Una mica de música en directe –medieval, però també del Renaixement i fins i tot barroca– fa més passable el devessall de mots d’intenció mística i amorosa i pornogràfica i pedagògica i de recull de les dèries socials.

Aquest cap de setmana, amb les representacions fetes al Casino Menestral de Figueres i al centre cívic de Garriguella completades amb l’estrena de fa uns mesos a Vilajuïga, s’acaba el injustificadament breu recorregut d’aquest espectacle.

Un dels poemes que em tocava recitar, amb l’ajut de la Bet i el seu violoncel, va ser el del gironí Francesc de la Via, No fonc donat tal joi en tot lo segle, o bé En secret dins sa cambra, segons la versió de la Dolors Miquel. Us en poso un fragment original. I també un enllaç al poema sencer.

A veure quants rombes hi posaríeu vosaltres.

"E no us pensets pas duràs llonga estona. 
Per mig dels cors li mis un gran palm d’asta, 
trencant los tels de sa virginal claustra, 
e leis dix: “Ai, ai, ai, que ara sui morta! 
que el cor me fall, e l’arma em desempara”. 
E dins mon queix me mes un tros de llengua, 
girant los ulls ab graciós donari, 
sí que eu pensí fos finida sa vida."