diumenge, 21 d’octubre de 2012

Tres vegades


La Funcional Teatre ha escenificat tres cops la seva particular visió de Cap home és visible. Poesia medieval que la poetessa Dolors Miquel ha readaptat al català contemporani bàsicament per palesar la dificultat que tenim a l’actualitat amb el nostre català, probablement similar a la que haurien tingut a l’època, suposant que algú l'hagués fet arribat a la gent del poble.

Una mica de música en directe –medieval, però també del Renaixement i fins i tot barroca– fa més passable el devessall de mots d’intenció mística i amorosa i pornogràfica i pedagògica i de recull de les dèries socials.

Aquest cap de setmana, amb les representacions fetes al Casino Menestral de Figueres i al centre cívic de Garriguella completades amb l’estrena de fa uns mesos a Vilajuïga, s’acaba el injustificadament breu recorregut d’aquest espectacle.

Un dels poemes que em tocava recitar, amb l’ajut de la Bet i el seu violoncel, va ser el del gironí Francesc de la Via, No fonc donat tal joi en tot lo segle, o bé En secret dins sa cambra, segons la versió de la Dolors Miquel. Us en poso un fragment original. I també un enllaç al poema sencer.

A veure quants rombes hi posaríeu vosaltres.

"E no us pensets pas duràs llonga estona. 
Per mig dels cors li mis un gran palm d’asta, 
trencant los tels de sa virginal claustra, 
e leis dix: “Ai, ai, ai, que ara sui morta! 
que el cor me fall, e l’arma em desempara”. 
E dins mon queix me mes un tros de llengua, 
girant los ulls ab graciós donari, 
sí que eu pensí fos finida sa vida."

5 comentaris:

Pais secret ha dit...

Ai, ai, ai! La petite mort?

Jo li posaria una icona d´aquelles tan originals, pas rombes!

Càndid ha dit...

Quan llegeixis la continuació del poema veuràs que no mor pas, ans al contrari...

D'acord que els rombes no fan per als poemes medievals, però no arribo a imaginar-me "una icona d'aquelles tan originals"... O sí!

Pais secret ha dit...

És que no trobo l´enllaç, Càndid!
No puc saber si la continuació es mereix una icona d´aquelles de la manta o dues o tres...i que tampoc la sé fer!.

Justament la petite mort és un esclat de vida, no???

Càndid ha dit...

http://www.mallorcaweb.com/magteatre/poemes-solts/fvia.html

Pais secret ha dit...

Això és joi de viure, no pas de muir.
El fragment i tot el poema.

Gràcies

;)....