Després d’una severa despesa de sestertius
–els que em corresponien diàriament com a servus– en la compra de trivias, i
amb l’ajut final d’unes quantes permutatios, he acabat el meu primer ilustrum
sobre Green Day.
Ara estic intentant desfer-me dels meus
repetits –a base de regals i de permutatios– i després col·locaré el meu darrer
cromo a l’àlbum i ja hauré acabat.
Això em permetrà no sé exactament què, però
vaja, alguna cosa bona. Potser sortiré al podium, o a l’Olympus, i potser podré
inventar-me les pròpies trivias i fins i tot algun àlbum que se m’acudeixi...
De moment vaig gastant els meus creatium en les propostes dels altres.
Suposo que sabeu que parlo de l’Ilustrum, una
web catalana que havent assolit uns 40000 usuaris com jo en molt poc temps ja
es planteja altres reptes, econòmics és clar/esclar: una versió Premium de
pagament i entrar al mercat estranger.
Fins ara era d’aquelles que podies jugar sense
despesa (Freemium, en diuen) però amb l’opció de gastar-te uns calerons reals si
estaves molt desesperat de no trobar un cromo en particular que ningú no t’oferia,
o molt impacient de continuar jugant quan t’havies acabat el teu sou gratuït. D’ara
endavant, vés a saber.
En tot cas, boca oberta amb un rajolí de
saliva, davant l’agudesa d’haver convertit una activitat quasi tradicional –de
quan col·leccionàvem els santets de missa, o de quan els pobres proletaris aconseguíem
un cromo de jugadors de futbol que no podríem comprar després de guanyar-lo a
les bales– en tota una moguda digital.
M’he acabat el Green Day, i el que n’he après
a base de respondre trívies, i de llegir el peu de foto de les caselles de l’àlbum,
i de mirar la informació addicional de cada cromo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada