Desfilada de cap de setmana

Divendres vaig fer festa. Vés. Tenia la bandera a punt per anar a la manifestació de Barcelona, però no. No cal que la busqueu a la foto dels diaris, no hi era. Vull dir la foto aquella que es veu la plaça Catalunya, amb força gent. En comptes d’això era a Cervera (sí, sí, la Cervera del Felip Quint, que ara diuen que no va ser tan felipista com deien). I, com és tradició, acabant el dinar amb un cigaló-carahillo d’anís (d’Anís del Mono, sí, sí, la marca que va comprar Osborne, sí, sí, la del toro de la bandera que tenia preparada...).

Dissabte sí que vaig ser a Barcelona. I de fet vaig prendre un bany d’hispanitat, perquè vaig anar a veure Campanades de boda, d’uns que es diuen cubans i que parlen en català i en castellà i que juguen a barrejar-se amb els hindús tot fent broma amb els francesos i romanesos. L’obra, divertida, és el que en altres temps en dèiem una “espanyolada”.

Diumenge –o sigui avui– m’he estat a l’Escala, mirant una desfilada de núvols i discutint amb mi mateix si és diumenge l’últim dia de la setmana –i per això, abans a les comarques occidentals, en dèiem “fi de setmana”– o bé, com consideren els anglesos, n’és el primer, i per això el tema del “cap de setmana” li queda millor, tot i que cap també vol dir punta, ni que sigui la del final. O no.

Sigui com sigui, demà a treballar...