Notes galaiques i 10

No importa que les autoritats eclesiàstiques permetin que es digui que al cofre corresponent hi ha les veritables despulles de l’apòstol sant Jaume –transportat a Galícia segles després de la seva mort com una mostra incipient del tràfic de relíquies– i alhora es neguin en rodó que li facin qualsevol comprovació científica. No cal. La fe ja acompleix dos terços del fet.

Un país prou complex. Però potser tenim calidoscopis als ulls amb què interpretem el món. I una realitat pot ser molt més simple i entenedora que la que els seus reflexos suggereixen.

Vés quina feina t’han atorgat, tenint en compte la teva condició de peix. Condemnat a escopir aigua de la pluja per protegir els murs. La mateixa aigua que dóna vida a les parietàries que sí malmeten el mur. I que et fan companyia, si més no.

Arabescos i torreons. Bàculs i serpents. I els símbols del temps i el més enllà que van travessant el cel, tal vegada ni tan sols encuriosits.

Potser és destí de tot, pobles inclosos, de vendre’s, al millor postor, segons les circumstàncies, segons el valor que estableixen els poderosos, els usurers, els grans cobejadors. No és important el que som sinó la durada del temps en què en mantenim la convicció de ser-ho.