Núvols i clarianes desplaçant-se. Més núvols
que no pas clarianes. El sol explora el país pel forat del pany. De la ria estant algú
parla de l’ull de déu. Ja hi tornem a ser...
Bruixes i bruixots santificats. Pedres
convertides en missaires. Pilons de còdols que certifiquen el pelegrinatge.
Aigües beneïdes que cal robar. Fonts no potabilitzades que ho curen tot.
Desitjos de paper que improvisen el paisatge. Figures de molla de pa
especialitzades en diferents proteccions. Aiguabarreig de litúrgies. Degradació
de devocions.
Rius (o ries) de gent. Marees humanes. Consuetuds que es tornen llei i que la desafien. Festa a
ciutat.
El sol es pon dins de cada casa del passeig.
Per això hi posen vidres i vidrieres, perquè des dins estant el sol pugui encendre el passeig cada
vespre.
Els secrets són dins la llum. Si la llum se
n’anés desapareixerien tots els secrets. Per sort, del tot del tot, no se'n va mai.
2 comentaris:
que maco i que poetic ho fas....
Gràcies, Sargantana.
Doncs, espera't que hi ha unes quantes fotos que hi surten sargantanes, a veure si també ho trobes poètic...
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada