Cavalls al jardí –no de casa, sinó del país; o
sigui: sí al jardí de casa–. Cavalls aerodinàmics, com la vegetació.
Illots agosarats, niells inconscients, restes
d’un gran, persistent i inacabable naufragi. Litoderelictes.
L’escut de quatre barres negres sobre un fons
grana. Se’m barregen els símbols. Tanmateix els llibres de ciència, sempre tan
eixuts, parlen d’una xinxa ratllada sobre una pastanaga marina.
L’horitzó marí també juga a fer banderes, a
marcar territoris, amb una clara preferència pels blaus. I a fe que
aconsegueix captivar l’atenció de les nostres tres quartes parts d’aigua.
El riu fa la feina grossa: obre la vall i hi diposita
la sorra. Després el mar se n’aprofita dos cops al dia i hi deixa petits
dipòsits per als mariscadors. I tots contents. En diuen ria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada