dimecres, 8 d’agost de 2012

Notes galaiques 1



Hi ha un punt de partida i un punt d’arribada. I entre l’un i l’altre, un seguit d’inconsistències: un seient, un bitllet, un cost, un paisatge difús. I un pacte amb la civilització: el lapse de temps establert i el retorn al punt de partida.


El pa és la litúrgia de la necessitat resolta. En aquest país sembla que encara es prenen aquesta litúrgia seriosament.


De vegades sembla que les onades se sentin atretes pels fars, com si fossin imantades, amb un desfici de randes de punta de coixí efímeres. De nit, pel missatge lluminós. De dia, per l’ostentació fàl·lica.


Els referents, les rutines, els hàbits, també són companys de viatge. Venien amb nosaltres i tot i que anem deixant-los una mica perquiperllà, sens dubte tornaran amb nosaltres.


La ruta turística i la que no ho és. Però els turistes som tants que acabem omplint amb la nostra presència les que no ho són, les que haurien d’estar reservades a qui hi viu tot l’any. 

2 comentaris:

Pais secret ha dit...

Això sí que són bones notícies, bones fotos i millors paraules.

Recordo el pa gallec com una mica fat però molt bo.
ben retornats!

Càndid ha dit...

Aquí hem tornat. Gràcies per la benvinguda.

Pel que fa al pa, excel·lent. Només en un lloc ens van donar baguette, i encara prou bona. També és cert que els meus companys -panarres anònims- en algun dels llocs es van queixar d'això mateix que tu dius.