Blat de moro. Hivern matiner. Vent. Escletxes.
Pedra. Creu. Horts. Ratolins. Tot això i celtes i romans per entremig.
Els faroners de Villán / són cridaners i argentats
/ passen l’estona amb el vent / miren l’onada com bat / d’escuma en fan els
colors / mentre que esperen la nit / xisclen com nàufrags perduts.
Sargantana verda. Insensible a l’historial de
la costa da Morte, interessada només en els insectes que creixen en l’aigua estancada
i en el sol escadusser que quan brilla fa estralls. Us paguen la indiferència
amb el nom. De tots i totes en diuen lagarto.
Fanals d’obscuritat, que escampen la foscor i ennegreixen
la posta, quan el sol és excessiu.
El fonoll perfuma els marges de la terra
baixa, limita els camps i n’estudia els conreus, filtra l’horitzó i les seves
incontinències.
5 comentaris:
m'encanten tambe
la de les faroles te una llum que mata..ohhh
qui les fa les fotos a ca vostre??
perque en sabeu punyeteros !!
i la del *lagarto*... guai
D'aquí a un parell de dies sortirà una sargantana que crec que t'agradarà més.
A ca nostre tothom fa fotos. Quina feinada a triar!
Hola Càndid,
M´han agradat molt aquest dos últimes entrades que has publicat de fotos que parlen,i has triat molt bé les imatges per tan boniques paraules.
Ha estat un plaer llegir-les!
Salut!
faig extensible el comentari anterior a les Notes galaiques 3-2-1 ,que me´n havia oblidat de fer menció. ;-)
Gràcies, Joan. No estan al nivell d'alguns blocs que jo em sé, però mira, cadascú amb el que pot...
Quan arribis a les notes galaiques 2.439 potser ja hauràs canviat d'idea...
Publica un comentari a l'entrada