¿Com escapar-se dels tòpics? ¿Per què refer el
camí enrere que ho han convertit en tòpic? ¿Com tenir el criteri suficient per
arranar la muntanya de granets de sorra?
Parlem de catedrals quan la sedimentació i l’erosió
s’han mostrat generosament creatives. Parlem d’aigües santes quan la natura s’alia
amb la bellesa. Potser tenim la parla contaminada.
La marea i les maltempsades van deixant uns
testimonis fidels: rocam desfent-se i donant vida a allò que alimenta peus de
cabra, musclos i crancs. I molts altres que no en sabem el nom perquè no els
ofereixen als restaurants i taperies.
Esquistos alveolats i fonoll marí. Quants
quilòmetres per trobar amagats raconets del cap de Creus.
On hi havia el foc i l’aigua. On hi havia
constància i subsistència. Les coses passen i moren. Les persones passen i
moren. El temps també passa i va morint en tot allò que mor.
2 comentaris:
De Finis terrae a Finis terrae,m´has fet venir una ganaaaa...
Va,imaginaré que xuclo una dotzena de peus de cabra. Em faig la il·lusió mentre miro uns paisatges que enyoro.
Veig que ja te'ls coneixes, tant els paisatges com els percebes. Vaja, que els percebes perfectament.
Si Fisterra és finis terrae, el cap de Creus deu ser incipiens terrae, no?
Publica un comentari a l'entrada