dijous, 9 d’agost del 2012

Notes galaiques 2



¿Com escapar-se dels tòpics? ¿Per què refer el camí enrere que ho han convertit en tòpic? ¿Com tenir el criteri suficient per arranar la muntanya de granets de sorra?


Parlem de catedrals quan la sedimentació i l’erosió s’han mostrat generosament creatives. Parlem d’aigües santes quan la natura s’alia amb la bellesa. Potser tenim la parla contaminada.


La marea i les maltempsades van deixant uns testimonis fidels: rocam desfent-se i donant vida a allò que alimenta peus de cabra, musclos i crancs. I molts altres que no en sabem el nom perquè no els ofereixen als restaurants i taperies.


Esquistos alveolats i fonoll marí. Quants quilòmetres per trobar amagats raconets del cap de Creus.


On hi havia el foc i l’aigua. On hi havia constància i subsistència. Les coses passen i moren. Les persones passen i moren. El temps també passa i va morint en tot allò que mor.

2 comentaris:

PS ha dit...

De Finis terrae a Finis terrae,m´has fet venir una ganaaaa...

Va,imaginaré que xuclo una dotzena de peus de cabra. Em faig la il·lusió mentre miro uns paisatges que enyoro.

Càndid ha dit...

Veig que ja te'ls coneixes, tant els paisatges com els percebes. Vaja, que els percebes perfectament.
Si Fisterra és finis terrae, el cap de Creus deu ser incipiens terrae, no?