dissabte, 24 de març de 2012

Vençuts contra vençuts


Després d’Arrugas m’havia promès de buscar i llegir més novel·les gràfiques d’en Paco Roca. I així ha estat. L’hivern del dibuixant es va publicar en castellà el 2010 i en català el 2011. Antoni Giralt hi fa un substanciós epíleg amb ressenyes incloses.

La història, d’un ritme narratiu prou original, explica l’aventura d’uns quants historietistes que treballaven l’any 1957 per Bruguera, i que van intentar de fer una revista pel seu compte, amb els seus propis criteris i respectant-se entre ells la propietat de la pròpia obra, cosa gens habitual a les editorials de l’època.

L’obra d’en Paco Roca explica aquest intent (Tío Vivo) i el consegüent boicot de Bruguera fins que abandonen el projecte i tornen a l’editorial, la qual adquirirà la capçalera i la publicarà posteriorment.

És un còmic fantàstic. Amb un respecte terrible per als protagonistes i fins per als antagonistes de la història, tots ells sorgits d’entre els represaliats a la Guerra Civil. Perdedors contra perdedors, la competència és la competència, tots els vermells eren grisos llavors, i tothom havia hagut de renunciar a prou coses (de fet els havien desproveït) com per aferrar-se al que tenia, uns dibuixos, una habilitat, uns personatges, una publicació, una esperança...

¿Sabeu qui eren els cinc agosarats? Guillermo Cifré, Carlos Conti, Josep Escobar, Eugeni Giner i José Peñarroya. I de tant en tant parlen dels seus personatges. ¿Els coneixeu?

Us els presento, en estricte ordre alfabètic: Carioco, Carpanta, Cucufato Pi, Don Pío, Gordito Relleno, Inspector Dan, Pepe el Hincha, Petra, Repórter Tribulete, Zipi y Zape.

Una borratxera de nostàlgia. A veure demà, amb una hora menys, com porto la ressaca...