Després d’Arrugas m’havia promès de buscar i
llegir més novel·les gràfiques d’en Paco Roca. I així ha estat. L’hivern del
dibuixant es va publicar en castellà el 2010 i en català el 2011. Antoni Giralt
hi fa un substanciós epíleg amb ressenyes incloses.
La història, d’un ritme narratiu prou
original, explica l’aventura d’uns quants historietistes que treballaven l’any
1957 per Bruguera, i que van intentar de fer una revista pel seu compte, amb
els seus propis criteris i respectant-se entre ells la propietat de la pròpia
obra, cosa gens habitual a les editorials de l’època.
L’obra d’en Paco Roca explica aquest intent (Tío
Vivo) i el consegüent boicot de Bruguera fins que abandonen el projecte i
tornen a l’editorial, la qual adquirirà la capçalera i la publicarà
posteriorment.
És un còmic fantàstic. Amb un respecte
terrible per als protagonistes i fins per als antagonistes de la història, tots
ells sorgits d’entre els represaliats a la Guerra Civil. Perdedors contra
perdedors, la competència és la competència, tots els vermells eren grisos llavors,
i tothom havia hagut de renunciar a prou coses (de fet els havien desproveït) com per aferrar-se al que tenia,
uns dibuixos, una habilitat, uns personatges, una publicació, una esperança...
¿Sabeu qui eren els cinc agosarats? Guillermo Cifré,
Carlos Conti, Josep Escobar, Eugeni Giner i José Peñarroya. I de tant en tant
parlen dels seus personatges. ¿Els coneixeu?
Una borratxera de nostàlgia. A veure demà, amb una hora menys, com porto
la ressaca...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada